ANPE ALERTA DE LES INTERMINABLES JORNADES LABORALS QUE ESTÀ ESGOTANT AL PROFESSORAT
L'últim informe del servei del Defensor del Professor d’ANPE corresponent al curs 2019/2020 mostra una preocupant estabilització i augment en alguns indicadors respecte al curs anterior en els casos d'assetjament i violència cap els docents.
Gairebé 38.500 companys han estat atesos en tot l'estat per ANPE des de la creació del servei del Defensor del Professor. D'ells 1594 actuacions corresponen a l'últim curs en una situació de crisi sanitària i confinament domiciliari per part d'alumnes i professors en l'últim trimestre del curs escolar.
A Balears la xifra s'assembla als percentatges estatals, on el nombre de professors que van demanar ajuda al servei del defensor del professor va ser de 90 casos, la qual cosa ens indica que les situacions de conflictivitat estan lluny d'erradicar-se en els centres escolars.
Com cada any, El Defensor del Professor fa públiques les dades més significatives de les intervencions realitzades amb els docents de diferents comunitats autònomes en relació amb la situació de convivència escolar. Aquest recurs, exclusiu del sindicat ANPE, és un servei d'atenció immediata i gratuïta per a docents víctimes de situacions de conflictivitat i violència a les aules. Es va posar en marxa l'any 2005 com primera mesura de suport davant la indefensió del professorat i com a crida d'atenció sobre la problemàtica de la violència escolar. És un servei obert a tots els docents, operatiu en totes les comunitats autònomes, així com a Ceuta i Melilla, amb l'objectiu d'afavorir l'atenció personalitzada davant la sol·licitud d'ajuda.
Centrant-nos en les actuacions dutes a terme a les Illes Balears en el curs 2019/2020, el 5% correspon a Educació infantil, el 40% correspon a professorat de Primària, 44% a Educació Secundària, 7% a Formació professional, el 4% restant es reparteix en altres ensenyaments (Col·legis d'Educació Especial, Conservatoris, Educació d'Adults, etc,…).
Quant a la tipologia dels casos atesos, es distingeixen els corresponents als alumnes, els relacionats amb els pares i els que provenen de la interacció amb els companys de professió:
- Quant als alumnes cal destacar un lleu increment en les amenaces d'alumnes a professors, que augmenta del 10% al 13% i també es produeix un augment en el ciberassetjament passant d'un 10% a un 15% en el curs actual. Quant a l'indicador de problemes per a donar la classe seguim amb 21% en el curs 2019/2020, i respecte a la problemàtica d'assetjament de l'alumnat al professor també es produeix una estabilització amb un 11%.
- Pel que fa als pares, es mantenen estables la majoria de les variables recollides i algunes sofreixen un lleuger ascens. Sí que s'observa un petit increment en faltes de respecte a professors que passen del 25% a un 27% en el curs 2019/2020. Respecte a l'indicador de les pressions per a pujar les notes, també s'ha produït un lleuger augment d'un 1% respecte al curs anterior. Quant a les acusacions mancades de fonament, també ha augmentat la xifra d'un 26% a un 27%, és a dir, en un 1%. Cal destacar la dada que obtenim en el curs 2019/20 en l'apartat del ciberassetjament de pares on s'ha produït un destacable increment passant d'un 2% en el curs 2018/2019 a un 5% en el curs 2019/2020. Aquest increment s'ha produït a conseqüència de l'augment de la comunicació amb els pares a través de les noves tecnologies sobretot en l'últim quadrimestre a conseqüència de la situació d'emergència sanitària i confinament que hem viscut al nostre país.
- En referencia als problemes relacionats amb l'entorn laboral, s'observa una disminució en els problemes relacionats amb l'aplicació dels Decrets de Convivència, en aquest curs escolar obtenim un 9% de les nostres actuacions. Els altres paràmetres en aquest àmbit romanen similars, havent-hi un increment d'un 1% en els problemes relacionats amb l'Administració, sent en el curs actual d'un 20%. En aquesta dada també ha influït la situació sanitària i de confinament de la població.
Les conseqüències de les situacions destacades, i especialment, en aquest curs escolar on els professors i els alumnes han viscut una situació de confinament domiciliari sense precedents en la història recent del nostre país, comporten un important cost emocional per al docent, la qual cosa en moltes ocasions porta a un deteriorament de la salut mental de mestres i professors. No podem deixar de costat que un professor amb estat emocional alterat, a més del sofriment personal que ha de suportar, redueix significativament el seu rendiment professional, la qual cosa disminueix la qualitat de l'educació. En aquest sentit les baixes laborals generen un cost per a l'administració i una modificació de la proposta pedagògica per als alumnes.
Des del sindicat consideram prioritari l'establiment d'unes normes clares que regulin la convivència escolar en les diferents comunitats autònomes i que afavoreixin una veritable interiorització de valors, actituds i normes en els alumnes i en el conjunt de la societat.
Després de l'anàlisi i valoració de les dades recollides en l'estudi realitzat, juntament amb l'experiència acumulada en els últims anys, ANPE i El Defensor del Professor reiteren la necessitat d'elaborar un Pla Estratègic de Millora de la Convivència Escolar que hauria de comptar, entre altres, amb els següents apartats:
- La ineludible obligació dels equips directius, davant el coneixement d'un fet que pogués ser constitutiu de delicte, d'informar la Direcció General de Personal Docent, així com al Ministeri Fiscal.
- Un programa de prevenció d'assetjament escolar que contempli l'acceleració dels protocols de protecció a les víctimes i un pla de detecció precoç dels problemes de convivència en els centres educatius.
- Actualització i compliment dels Decrets de convivència, així com les Plans de convivència i els Reglaments dels centres.
- L'establiment de protocols d'actuació davant agressions al personal docent dels centres sostinguts amb fons públics.
- Un pla específic de formació del professorat per a la prevenció i detecció de conflictes relacionats amb la convivència escolar.
- Reconeixement de l'ansietat, la depressió i l'estrès com a malalties professionals dels docents sempre que es derivin de situacions d'assetjament, establint aquestes situacions com a accidents laborals.
- Compromís per part de l'administració per al tractament rehabilitador i educatiu dels alumnes agressors.
És necessari que la societat en el seu conjunt prengui consciència de la situació de conflictivitat que es viu a les aules, i l'administració educativa ha de ser cada vegada més conscient que la convivència escolar és un element de primer ordre per al bon funcionament de la comunitat educativa.
D'altra banda, ens ha sorprès la creixent ansietat i l'estrès generat en el personal docent davant aquesta situació de pandèmia que comporta a un escenari d'ensenyament presencial, al costat d'interminables jornades lectives maratonianes en línia, que han esgotat als nostres mestres i professors al llarg de la pandèmia. Aquests resultats s'extreuen de l'enquesta que vam fer fa uns mesos, on els 800 enquestats manifestaven el cansament acumulat que els comportava aquest escenari B.
Finalment, de les opinions manifestades, caldrà analitzar amb més profunditat les conseqüències que suposen l'ampliació de la jornada laboral. A més, la reconversió dels mestres especialistes i de suport en tutors, ha generat encara més nerviosisme entre el col·lectiu de les escoles. Per això, des del sindicat iniciarem una línia de treball per a indagar quals estan sent els efectes psicològics que ha tingut aquesta pandèmia en l'estat anímic i psicològic no sols dels nostres docents sinó que també en el dels nostres alumnes.
Consulteu les gràfiques i la premsa als documents adjunts.
