OPINIÓ D’ANPE DAVANT L’AVANTPROJECTE DE LLEI EDUCATIVA BALEAR
Des del naixement com a Organització Sindical al 1978, des d’ANPE hem fet una aposta per la defensa de l’ensenyament públic com a garantidora dels principis d’igualtat, equitat i no discriminació. Aquestes arrels, les hem fonamentades des de la professionalitat, la independència i la pluralitat, fet ús del diàleg i del consens, amb l’objectiu de millorar el sistema educatiu en general, l'ensenyament públic en particular i les condicions sociolaborals del nostre professorat com a eix fonamental.
Pel que fa a l’avantprojecte de llei educativa, aquesta, duu una llarga trajectòria, iniciada des de fa anys, per aconseguir un Pacte educatiu. Des d’ANPE hem participat amb un interès constructiu i amb il·lusió, per aconseguir una educació que permeti la inclusió de tots els representants educatius i polítics, escoltant l’opinió dels professionals i de tot el sector educatiu, que assegurin l'estabilitat normativa i que estableixin les bases d'una llei que perduri amb independència dels partits polítics que ens governin.
Com a sindicat, ens hem fonamentat, lògicament, en la defensa i els interessos dels seus protagonistes: els docents, sense els quals no seria possible la tasca educativa.
Per això, les propostes sindicals d’ANPE, han estat centrades en els següents aspectes:
-Abordar la situació del professorat i el seu futur professional, establint una Llei i un Estatut que desenvolupi la carrera professional del professorat, des de l'ingrés fins a la jubilació.
-Una aposta decidida pel foment dels Centres Públics.
-Un accés als sistema d’ocupació pública, continu, escalonat, progressiu i garantista, que permeti dotar d'estabilitat al professorat, combinant la qualitat educativa i l'experiència docent.
-Millor retribució per aconseguir l’equiparació salarial, especialment per l’efecte que genera la insularitat i la pèrdua del nivell adquisitiu des del començament de les retallades.
-Recuperar l’horari lectiu a 23 hores per Infantil i Primària i a 18 hores lectives en la resta dels ensenyaments.
-Una reducció de ràtios en tots els ensenyaments, tal i com recomana la Llei 4/2019.
-Reduir la burocràcia i dissenyar un nou marc regulador per a una funció directiva més especialitzada inserida en la carrera professional.
-Aposta decidida per la Formació Professional, augmentant l'oferta de Cicles Formatius, millorant i actualitzant les actuals instal·lacions i mitjans materials i ampliació i potenciant l’FP DUAL.
-Elaborar un Pla Estratègic de Convivència, desenvolupant la Llei d'Autoritat del professorat, així com mesures de prevenció i un protocol d'actuació davant casos d'assetjament.
Per tot això, plantejam aquests punts anteriors i una sèrie qüestions al Govern actual:
a) El finançament autonòmic. El qual és encara insuficient per poder arribar a tots aquests punts establerts. La partida destinada a educació de 1033 milions d’euros no pot assumir aquesta pretensió, ja que la població escolar ha augmentat enguany més que la part proporcional de la despesa educativa. Si volem arribar als 13.000 docents de la pública i als més de 170.000 alumnes matriculats, combinant el compliment del primer Acord Marc (de moment incomplet), al desenvolupament del segon Acord (promesa electoral, de moment invisible) i al naixement d’aquesta nova llei educativa balear, és probable que tengui el suport necessari.
b) La Inversió Educativa estatal. Amb un mínim d'un 5% del PIB, com altres països més moderns del nostre entorn.
c) Compatibilitat normativa. Que aquesta llei educativa balear estigui dintre del futur Marc normatiu de la possible Llei Estatal que configuri el recent Govern a Madrid. A més, aquesta, hauria d’estat consensuada amb tots els partits polítics per donar garanties de continuïtat i estabilitat.
Finalment, com aspectes singulars i rellevants a les nostres illes:
- Pel que fa a la distribució de l’ensenyament de les llengües ja vàrem dir en de la matèria, per la qual cosa vàrem suggerir els desdoblaments a totes les etapes de la secundària, assessorats pel col·lectiu de filòlegs i traductors, tal i com s’ha fet. D’altra banda, pel que fa a l’ensenyament en català i castellà, trobam que el decret de mínims va ser una llei consensuada fa molt de temps, per tots els partits, així com per tota la comunitat educativa, on s’establia el 50% en ambdues llengües i la possibilitat d’ampliar la llengua pròpia de les Illes Balears fins al 100% si així ho determina el claustre. L’objectiu és que els alumnes siguin competents en les dues llengües oficials a les balears, i una tercera estrangera, preferentment l’anglès.
- Impuls dels centres integrats de formació professional, la qual cosa aproxima la realitat laboral i les empreses al centre, facilita una formació més real i pràctica, a més de l’oferta en formació ocupacional del centre integrat per preparar a l’alumne.
Per concloure, farem arribar aquelles aportacions i propostes de millora al document, en positiu, però, volem deixar clar, que jugarem el nostre paper com a sindicat, en la defensa dels drets i interessos dels nostres mestres i professors, advertint al Govern que totes aquelles mesures que es desenvolupin d’aquest esborrany de llei balear, hauran de passar per la Mesa Sectorial d’Educació, quan afectin a les condicions sociolaborals dels docents, ja que les intencions educatives d’aquesta normativa han de passar pel filtre sindical per llei, per tal garantir els drets dels funcionaris docents i els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
Entre les primeres aportacions presentades al document:
1. Estam d'acord en potenciar el reconeixement social i el prestigi de la figura docent.
2. Una millora en la formació inicial, i en la selecció inicial del professorat, per potenciar les capacitats pedagògiques dels docents ens sembla positiu.
3. Proposariem que l'escolarització de l’etapa de 0-3 anys fos íntegrament pública.
4. L’obertura a propostes de col·laboració amb altres comunitats autònomes ens pareix enriquidor.
5. Davant la situació d'emergència climàtica i l'increment de la població mundial, trobam imprescindible potenciar actitud sostenibles per a la conscienciació i educació ambiental dels alumnes.
6. Reconèixer i prestigiar la tasca docent i la seva consideració com autoritat pública, és fonamental per recuperar el prestigi de la figura del professorat.
7. El diàleg amb tot el sector educatiu és fonamental, essencial i necessari, però no pot llevar el protagonisme de la mesa sectorial d’educació com a òrgan legítim en el treball de les condicions sociolaborals dels docents.
8. El reglament estableix que les organitzacions sindicals amb representació a la mesa sectorial ha de comptar amb un 10% dels vots emesos a les eleccions sindicals, per a tots.
9. L'acceptació de perfils a les places, la contractació de professionals no vinculats a l'ensenyament i l'assignació de matèries a un docent de la qual no siguin afins, pot vulnerar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat.
10. No estam d'acord de perfilar places de manera inicial, ja que pot conduir al bloqueig dels posteriors processos de mobilitat dels funcionaris, o bé, alterar l'ordre d'adjudicació de la llista d'interins.
11. Entenem que la provisió de llocs a l'administració educativa pot ser enriquidora si algunes places són possibles per ser ocupades per docents, amb la intenció de facilitar l'assessorament.
12. Ens oposam a reduir el mes de vacances a l'Agost, ja que el personal docent no té dret a gaudir dels "moscosos" ni d'altres tipus de condicions sociolaborals que si disposen a altres administracions. Les vacances són necessàries, especialment a educació, per minvar l'estrés i les malalties vinculades a la tasca docents, per l'exercici d'aquesta.
Així com tampoc podem desvirtuar substancialment la permanència del professorat a centres on no s'ha accedit pel processos legals de mobilitat dels funcionaris.
13. Defensam que per prestigiar la tasca docent és necessària la considaració del professorat com autoritat pública.
14. La perfilació de places i/o requisits, pot alterar els principis de mèrit, capacitat o igualtat. Per això ens oposam de manera general.
