DAVANT EL DARRER INFORME PISA, ANPE POSA DE MANIFEST LA NECESSITAT DE REFORMES ESTRUCTURALS PROFUNDES
La darrera edició de la prova realitzada exclou a Espanya en Lectura i mostra el descens del nostre país en Ciències i Matemàtiques on Espanya no supera la mitjana de l'OCDE.
Els alumnes espanyols han obtingut els pitjors resultats des que va arrencar la prova l'any 2000, amb 483 punts de mitjana en ciències, amb una mitjana de 481 punts en Matemàtiques, cinc menys que en l'última edició de 2015, quan es va aconseguir el millor resultat de la sèrie històrica. Aquestes dades situen a Espanya, en totes dues disciplines, per sota de la mitjana dels països de l'OCDE que és de 489 punts.
L'informe, una vegada més, mostra diferències significatives entre les comunitats autònomes, encara que menys accentuades que en la prova anterior. Les CCAA que tradicionalment obtenien millors resultats (Castella i Lleó, Navarra i Madrid) també han empitjorat.
Per especialitats, no ha estat un bon any per als resultats en Ciències, on més s'ha acusat el descens respecte a l'edició de 2015. La caiguda és generalitzada en gairebé totes les regions, amb algunes excepcions. Tan sols País Basc ha obtingut una millor puntuació que en l'anterior prova, en passar de 483 a 487 punts, la qual cosa així i tot li impedeix situar-se per sobre de la mitjana de l'OCDE. Sí que ho fan Galícia (510), la comunitat que ha obtingut la puntuació més alta, Castella i Lleó (501), Astúries (496), Cantàbria (495), Aragó (493), Navarra (492) i Catalunya (489). La resta de CCAA està per sota de la mitjana.
Les caigudes més significatives s'han produït en comunitats a les quals els sol anar bé com Madrid que cau 29 punts (487), Navarra, 20 (492); Castella i Lleó, 18 (501); Comunitat Valenciana 16 (478), Catalunya 15 (489) i Aragó 15 (493); Castella-La Manxa 13 (484). Les baixades són mínimes a Extremadura (1 punt, 473), Andalusia (2 punts menys 471), Murcia 479, Astúries 496 i Canàries (470).
Una mica millors han estat els resultats de Matemàtiques, on la caiguda de les Comunitats no ha estat tan generalitzada. Les xifres han millorat a País Basc (de 429 a 499), Cantàbria (495 a 499), Galícia (494 a 498) i, en la part inferior de la taula, Illes Balears (de 476 a 483), Murcia (de 470 a 474), Andalusia (466 a 467) i Illes Canàries (de 452 a 460).
En totes les edicions de PISA s'assenyala que l'estatus socioeconòmic és un factor determinant dels resultats acadèmics. Espanya és un dels països que apareixen ben posicionats en equitat: En matemàtiques, només el 12% de les diferències en el rendiment dels estudiants es deu al seu entorn i a la capacitat econòmica de les famílies - en 2015 va ser del 16% -, d'igual forma, en el cas de ciències, també s'ha reduït del 13,4% al 10%.
D'altra banda, en 31 dels 79 països analitzats, els directors d'institut situats en zones més desfavorides van reportar una major escassetat de materials i un menor nombre de professors que els centres d'altres barris més privilegiats, la qual cosa “obstaculitza” l'excel•lència en l'ensenyament.
Respecte a la falta de professorat, 49% dels centres més necessitats ho van acusar enfront del 31% en els més avantatjats, segons els directors. En aquests centres, els estudiants s'enfronten a un doble desavantatge, una ocasionada per les circumstàncies familiars i, l'altra, el propi sistema educatiu.
A PISA, també es critica als països amb alts índexs de segregació escolar (concentrar als alumnes amb menys recursos en els mateixos centres), un model que redueix les possibilitats dels nens de comunicar-se amb companys de diferent estrat social, augmentant les desigualtats socials en el futur.
L'informe mostra de nou, amb reiteració, els punts febles del nostre sistema educatiu: la necessitat de coherència i vertebració del sistema que es manifesta en la bretxa existent entre comunitats, la rigidesa de l'estructura, un model pedagògic que afavoreix l'abandonament educatiu primerenc de l'alumnat. Amb la paràlisi institucional que hem tingut els dos darrers anys que ha impedit posar en marxa les reformes necessàries i imprescindibles, a més de la sèrie de retallades que s'han aplicat, que encara no han estat revertides i estan deteriorant al sistema educatiu, hem de ser capaços d'aconseguir un acord de mínims entre tots els agents polítics i socials que impulsi veritablement l'educació al nostre país.
ANPE es reafirma en què és imprescindible:
Un Pacte d'Estat polític, social i territorial que estableixi les bases de la reforma global i profunda que necessita l'educació a Espanya, per a vertebrar i cohesionar el sistema educatiu, millorar els rendiments de tot l'alumnat de manera que s'evitin les enormes desigualtats entre comunitats autònomes.
Elaborar una Llei de finançament de l'ensenyament. L'augment de la despesa pública destinada a l'educació ha de partir ja del 5% del PIB per a arribar fins a un 6% en els darrers anys. Les retallades pressupostàries en els últims anys han reduït la despesa educativa fins a un 4,1% actual, la qual cosa ens allunya cada vegada més dels països de la UE.
Abordar la situació del professorat i el seu futur professional, donant resposta al disseny de la professió docent en un doble aspecte, establint una Llei de la professió docent i, d'altra banda, amb un Estatut de la Funció Pública Docent que reculli i desenvolupi la carrera professional docent, des de l'ingrés a la funció pública docent fins a la jubilació.
Apostar decididament per la qualitat de l'ensenyament públic, que precisa dels majors mitjans i recursos perquè garanteix el principi d'igualtat d'oportunitats i de cohesió social.
Des d’ANPE exigim que l'Educació sigui una veritable prioritat que permeti abordar amb profunditat els canvis i reformes que necessita els nostres sistemes educatius precedits d'un Pacte d'Estat polític, social i territorial que doni estabilitat i cohesió al sistema educatiu. Aquest pacte ha de consensuar les qüestions bàsiques del seu model i estructura, finançament, organització, avaluació, etc... per a aconseguir, en definitiva, un sistema educatiu que impulsi una educació de qualitat per a tots i asseguri el principi d'igualtat d'oportunitats en qualsevol part del territori.
