Tornar

  • Notícia destacada

I. Balears Maig 10, 2018

I si no hagués pacte d'estat, ¿qué feim amb l'educació?


Fa uns dies, el PSOE anunciava que abandonava la subcomissió del Congrés pel pacte d’Estat per l’educació, decisió també amb el suport de PODEMOS i pels partits nacionalistes justificant-ho, entre altres raons, en que la proposta de finançament s’allunyava molt de l’esperat 5% del PIB.  Al mateix temps, algunes organitzacions sindicals i socials van abandonar els grups de treball de la comissió permanent del Consell Escolar de l’Estat, on s’estava elaborant un informe avaluatiu i propositiu,  a instàncies del propi Ministre, sobre el contingut dels anomenats quinze punts acordats a la subcomissió.

No pretenem enjudiciar les raons que cada organització té per romandre o abandonar el pacte educatiu perquè seria molt prolix aquest examen. El que resulta evident és que se segueix utilitzant l'educació com a arma de confrontació ideològica i si aquest panorama no canvia en els pròxims dies, constatarem la ruptura formal del pacte en l'àmbit polític i en el social.

Des d'ANPE, i malgrat el nostre escepticisme, ens ratifiquem en la necessitat del pacte i per això hem estat a la comissió del Consell Escolar de l'Estat i en tots els fòrums de representació en els quals hem tingut ocasió de participar, inclosa la compareixença a la subcomissió, fent aportacions perquè s'arribi a un pacte d'estat que serveixi per donar estabilitat al nostre sistema educatiu. El problema que ara es planteja, si definitivament no s'aconsegueix el tan desitjat pacte, és saber què passarà amb la gestió de l'educació en els propers anys. Perquè no oblidem que aquesta legislatura ha estat condicionada i supeditada al fet que hi hagués un pacte educatiu per establir les bases d'una nova reforma.

Efectivament, així ho va anunciar el president de Govern en el discurs d'investidura, comprometent-se a la paralització de la LOMCE en alguns dels aspectes més polèmics, entre ells les avaluacions. Per això es va aprovar el Reial decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. En aquest RD s'afirmava que, a fi de col·laborar decididament al procés de diàleg que ha de concloure en el Pacte d'Estat, Social i Polític per l'Educació i en compliment dels compromisos polítics assumits, el Govern amplia el termini per a la implantació de les avaluacions, de manera que, mentre es duguin a terme les negociacions, aquestes proves no tinguin efectes acadèmics i seran de caràcter mostral i de caràcter diagnòstic en els nivells obligatoris i en el cas del Batxillerat es realitzarà una prova de característiques semblants a la fins ara vigent Prova d'accés a la Universitat i vàlida només als efectes d'accés a la universitat.

Per tant, si no hi hagués pacte ¿tornem a l'aplicació d'inici de la LOMCE en allò regulat per a les avaluacions?, O, el que es va acordar com a transitori en l'esmentat RD es mantindrà amb caràcter indefinit. Perquè no només estan condicionades les avaluacions i el disseny curricular, hi ha altres reptes pendents i alguna cosa caldrà fer, al més aviat possible, per afrontar i resoldre aquestes qüestions:

Alguna cosa caldrà fer per vertebrar i cohesionar el nostre sistema educatiu o permetem que s'esqueixi irremeiablement en 17 mini sistemes, perquè això és fonamental per garantir principis com la igualtat d'oportunitats i la cohesió social en tot el territori nacional. I això afecta la definició dels continguts bàsics i comuns, a la regulació i el dret del castellà, fent-ho compatible, i de cap manera subsidiària amb les llengües vernacles, a l'establiment de les avaluacions censals i de diagnòstic en els nivells obligatoris i a la pròpia regulació dels cossos docents. Necessitem elaborar una EBAU de caràcter estatal homogènia que garanteixi la igualtat tant en els continguts com en els criteris d'avaluació.

Alguna cosa caldrà fer per impulsar l'escola pública com a eix vertebrador del sistema educatiu, sense exclusió d'altres xarxes, a la vegada que aconseguim un acord bàsic de finançament que permeti emprendre les reformes necessàries en igualtat de condicions a tot l'Estat.

Alguna cosa caldrà fer per abordar d'una vegada per totes la situació del professorat i el seu futur professional, que doni resposta al disseny de la professió docent, en un doble aspecte: una llei de la professió docent i un Estatut del Professorat, que defineixi com atraure els millors professors a les aules, com formar-los i com regular una carrera professional que faci atractiu i motivador l'acompliment de la seva funció i que contempli unes retribucions equiparables a tot l'Estat.

Totes aquestes qüestions, i algunes altres, caldrà abordar-les amb pacte o sense. Per això apel·lem a la responsabilitat de tots, perquè, si no és possible el pacte, aconseguim almenys un acord de mínims sobre aquests aspectes bàsics, que tregui el nostre sistema educatiu de l'estancament i inestabilitat en el qual es troba.

Correspon al Ministeri d'Educació, juntament amb les CCAA, liderar, coordinar i impulsar les reformes necessàries, sense més dilació ni excusa, perquè el sistema educatiu no pot seguir regint-se per la transitorietat i la incertesa a què s'ha vist sotmès en els últims anys.


#Notes de premsa

Tornar